Gossos
a s’Albufera des Grau
El mes d'agost del 2017 vaig escriure un
article que va ser publicat en Es Diari de Menorca titulat ‘Depredadors
de platja’ en el qual criticava als turistes que envaeixen les platges
menorquines sense el més absolut respecte cap al seu entorn natural: cotxes de
lloguer a gran velocitat, monticles de pedres als camins d'algunes platges, burilles amagades a la sorra, banys de fang, soroll de música i crits en espais públics, ...
Avui, que encara no som en temporada turística, el meu toc d'atenció és per als
menorquins propietaris de gossos que no respecten la prohibició de passejar amb les seves mascotes, fins i tot si van lligades, per entorns naturals delicats com el Parc Natural de s’Albufera des Grau.
El cap de setmana vaig decidir sortir des d'Addaia per anar a
passejar amb la dona i un amic amb el seu gos pel camí de cavalls. Sortim pel camí que ens porta fins a Favaritx travessant
el Parc Nacional de s’Albufera. Quan portem un quilòmetre i mig recorregut més
o menys ens trobem amb un cartell en el qual hi ha una indicació de prohibit el
pas als gossos. Ens creuem amb altres caminants amb gossos que tornen i els hi preguntem:
- No està prohibit anar amb gossos per s'Albufera?
- No passis pena, no passa res. Hi ha més
gent amb gossos.
- No gràcies –contesta el meu amic-, sé
que el pipí de gos espanta alguns ocells i fa que fugin abandonant les seves
cries que moren als nius. Aquest és el motiu real de la prohibició. És una
llàstima que no ho expliquin.
Els caminants desconcertats van seguir la
seva ruta amb el seu gos. Nosaltres vam donar la volta i jo em vaig quedar
sense arribar a peu a Favaritx aquest cop. Davant d’aquesta resposta del meu
amic vaig decidir investigar a veure si el comentari era encertat, i sí ho era. De fet, només queda un cartell informant dels motius pels quals els gossos no haurien d'anar per s'Albufera des Grau al camí del pont de Sa Gola. La resta de cartells han estat vandalitzats.
Per aquest motiu, considero interessant
compartir la informació del Parc Nacional dels Pirineus de França on s'explica
en un díptic els motius de la prohibició de gossos pel parc. És interessant
animar al GOB i a les diferents administracions públiques perquè editin fulletons
similars o simplement posin més cartells amb una explicació detallada del motiu
d’algunes prohibicions en les diferents entrades a s’Albufera i no simplement la icona
de prohibició:
“La
prohibició d'entrar amb gossos és norma als parcs nacionals francesos. La major
part dels parcs nacionals estrangers apliquen també aquesta mesura.
Els
gossos són a vegades portadors de paràsits transmissibles als ungulats (isards,
cabres, xais) que poden implicar la seva mort, per exemple la malaltia de
l'ensopiment provocat per cucs intestinals allotjats en els gossos. Els gossos
conserven un comportament més o menys salvatge i els que viuen a la ciutat
sovint estan encantats d'esplaiar-se en el medi natural.
El
comportament de marcatge territorial (deposició d'excrements o d'orina) pot
pertorbar a la fauna salvatge (especialment als isards) i fer-la abandonar les
zones així marcades a causa de l'olor dels gossos. Els animals resulten així
més difícils d'observar.
Quan
els gossos persegueixen als ungulats salvatges, fins i tot jugant i sense
intenció de mossegar, poden provocar que saltin des d'una considerable alçada,
malgrat la seva agilitat, poden sofrir trencaments d'ossos. Sense arribar a
això, les femelles prenyades poden avortar i les femelles seguides pels seus
cadells poden abandonar-los.
Un
simple lladruc de gos fa fugir als animals salvatges fins que aconsegueixen
lloc segur però on pot escassejar l'herba; ara bé, aquests animals disposen de
pocs mesos per a acumular les seves reserves de greix que els permetran passar
l'hivern. Tot el temps que perden a alimentar-se altera les possibilitats de
supervivència. Aquests desajustaments tenen igualment la seva importància en
els animals que surten de la letargia hivernal (marmotes) quan l'herba no ha
crescut del tot.
Els
gossos poden destruir, directament o indirectament, les posades dels ocells que
nien en el sòl (les dels galls fer i perdius nivals) i les ventrades dels
petits mamífers (llebres i marmotes). Així, pot comprendre's que el personal
del parc nacional no pugui exonerar d'aquesta norma de prohibició als gossos
portats en braços o lligats amb una corretja. Res garanteix que en un
determinat moment, durant el passeig, s'escapin o siguin deixats anar.”
Queda molt clara la normativa sobre
aquest tema: els gossos no poden anar ni solts ni lligats pel parc natural. Els
motius són diversos, tal com apunta el fulletó i els criteris tècnics
persegueixen la protecció de la fauna i la conservació dels ecosistemes que
justifiquen aquestes restriccions.
Per a concloure reproduïm un altre paràgraf
del díptic francès:
“Evidentment
el Parc Nacional dels Pirineus no és hostil amb els gossos, perquè coneix i
aprecia els serveis que poden proporcionar i els estrets llaços que uneixen als
animals amb el seu amo. El parc nacional exerceix les seves missions, figurant
en primer lloc assegurar la tranquil·litat de la fauna salvatge i el seu
desenvolupament en equilibri amb les activitats tradicionals”.
Per a finalitzar, vull creure que el fet
que moltes persones contravinguin la prohibició de passejar pels parcs naturals
amb els seus gossos és perquè no saben les conseqüències. Espero que arran
d'aquest article, el nombre disminueixi i que el ‘boca-orella’ funcioni perquè
disminueixin les persones que porten els seus gossos pels parcs naturals de
Menorca.
#RegEye @jlregojo
