@jlregojo

Mi foto
@jlregojo (TWITTER) https://www.facebook.com/joseluis.regojo (FACEBOOK)

martes, 31 de octubre de 2017

sábado, 28 de octubre de 2017

domingo, 22 de octubre de 2017

Capitalismo en vías de extinción

El 26 de marzo publiqué un artículo titulado Publifelicidad y Capitalismo en el que comentaba que "la publicidad tiende a vender el pasado al futuro. Esto sí que es una buena definición de capitalismo."

Posteriormente, el 16 de abril escribí otro como homenaje a Eduardo Galeano a los dos años de su muerte, en el que decía: "Para algunos de nosotros, una vez extinguido el comunismo, el capitalismo no es un sueño a realizar, sino una pesadilla realizada en vías de extinción." 


Curiosamente, poco después empecé a leer un libro titulado 'El absurdo mercado de los hombres sin cualidades' publicado por la editorial Pepitas de Calabaza que es una recopilación de artículos de Anselm Jappe, Robert Kurz i Claus Peter Ortlieb.


Como las reflexiones en mi blog tienden a ser breves, hoy os voy a comentar simplemente la introducción, el capítulo que da nombre al libro y el capítulo 'Las sutilezas metafísicas de la mercancía' de Anselm Jappe (1962), filósofo alemán que enseña filosofía en Italia. Es teórico de la «nueva crítica del valor» y especialista del pensamiento de Guy Debord.

miércoles, 18 de octubre de 2017

La naturaleza

18 de octubre: El Día Mundial de la Protección de la Naturaleza
 
Cuenta el poeta Jaume Subirana en su libro Cafarnaüm publicado por Bromera:

"La ciutat desfà la neu, la natura la conserva"

o lo que es lo mismo:

"La ciudad deshace la nieve, la naturaleza la conserva".

Como la vida misma.

@jlregojo   #RegEye

jueves, 12 de octubre de 2017

12 de octubre

12 de octubre

¿Por qué los indios tienen folclore,
no cultura;
practican supersticiones,
no religiones;
hablan dialectos,
no lenguas;
hacen artesanía,
no arte?


¿Quién mata por su cultura,
no por su folclore?
¿Quién asesina por su religión,
no por su superstición?
¿Quién oprime por su lengua,
no por su dialecto?
¿Quién roba por el arte,
no por la artesanía?


(Tras la lectura de El tigre azul y nuestra tierra prometida, E. Galeano)



@jlregojo    #RegEye



jueves, 5 de octubre de 2017

Chinatown

San Francisco, de North Beach a Chinatown
Día de Acción de Gracias, 1982.

París, de Bellevile a Le President, Chinatown
Año Nuevo del cerdo 2007.

Nueva York, de Brooklyn a  Canal St., Chinatown
Julio-Agosto 2016.

Oscura tienda china,
tos seca tras una pantalla de humo,
jaula de madera de patos,
arroz, sacos,
judías,
té,
pescado seco,
soja,
algas secas,
pipas de fumar,
budas,
boles,
sombreros de paja,
ábacos,
pinceles,
barras de tinta,
polvo.

Cielo sin fronteras,
atemporal.

Ancianos chinos recogiendo botellas de plástico
de turistas.
Ancianas chinas arrastrándolas hasta el coche
del joven chino
con tos seca tras una pantalla de humo.

Ojos que no miran,
que ya han visto,
solo observan.

Meditan mientras deambulan
entre sueños y recuerdos,
aquello que fue.

Silencio sereno,
voces anestesiadas por el polvo,
sabiduría ancestral obviada,
olvidada,
rechazada.

La luna mira hacia otro lado.
¿Cuántas vidas y muertes entre medio?
Gemelos opuestos,
ni vida ni muerte,
ni blanco ni negro.

El vacío,
la no existencia,
el no lugar.

Es aquí, hoy.

La mente, el recuerdo.


miércoles, 4 de octubre de 2017

Catalunya: NO a una declaració immediata d'independència

Estic saturat, com tothom, de tot el que ens està passant, però avui al meu facebook ha aparegut un text del poeta català Lluís Calvo Guardiola que m'ha alegrat el dia. Una persona independentista amb una visió de futur i estratègica pròpia d'en Sunzi i el seu llibre L'art de la guerra. Us el copio a continuació.


Perquè estic en contra d'una declaració immediata d'independència.
El discurs d'ahir de Felipe de Borbón y Grecia no deixa lloc als equívocs: llegint entre línies significa article 155 i exèrcit. I la contundència amb què s'expressà -obviant la meitat dels catalans i el 70-80% que estan a favor d'un referèndum acordat- significa que ja té el vist-i-plau de la Unió Europea per a totes les atrocitats possibles (i empro aquest mot amb plena consciència del que significa). Ens trobem al davant, per tant, del que ja vaig aventurar en anteriors escrits. Davant d'això cal fer una crida a la responsabilitat. Una declaració d'independència ara mateix està abocada al fracàs. En primer lloc perquè Espanya es troba en el paper en què històricament s'ha trobat més còmoda, és a dir l'ús de la força. I el més important encara: la UE necessita un boc expiatori per refermar-se després de tantes febleses, entre l'auge del feixisme, el populisme, l'islamisme, la desunió entre els estats i la crisi econòmica. I aquest boc expiatori es diu, amics i amigues, Catalunya. Com el 1640. Com el 1714. Com el 6 d'octubre de 1936. Les nacions petites i indefenses sempre són la coartada perfecta. La barbàrie ja no és només espanyola, sinó europea. Mai no he esperat res de la UE, ja ho he dit en múltiples ocasions. Ara mateix, però, la meva prioritat és la seguretat i la integritat física de la nostra població. Som en aquell punt històricament tan perillós en què les idees passen pel damunt de la gent. I ja sabem què succeeix, històricament, en aquests casos. Ara no és el moment dels opinadors mediocres i dels polítics que es llancen al buit. És el moment dels grans experts en geopolítica, defensa, diplomàcia i economia. El poble ha parlat, els carrers són nostres. Però davant d'un exèrcit fratricida, carregat d'odi com tots els exèrcits, no tenim res a fer.
El sempre intel·ligent i sagaç Enric Juliana exposa avui a 'La Vanguardia' tres vies possibles. La primera demana "capitalizar las energías acumuladas y enviar un mensaje de serenidad al exterior". Sembla que és la preferida de Mas-Colell (serà el primer cop que coincideixo amb ell, així doncs). Ell advoca per un diàleg reformista i jo proposo un diàleg que obri una mica més el ventall de possibilitats i incorpori els Comuns, sense renunciar en cap moment a la independència, però centrant-se en tres bases essencials: democràcia, combat del feixisme espanyol i sobirania catalana. No és temps d'arrogàncies, d'exclusions ni d'atorgar-se la raó al cent per cent. Ens hi va evitar una catàstrofe de dimensions descomunals. Buscar el martirologi és totalment irresponsable si el poble no té els instruments necessaris per contrarestar la violència. Declarar ara la independència és el que necessita i vol Espanya. I no hem de fer res, per tant, que afavoreixi els interessos de l'adversari. No malbaratem en hores el que ha costat anys, dècades i segles de lluita.