@jlregojo

Mi foto
@jlregojo (Twitter/Instagram) - https://www.facebook.com/joseluis.regojo (FACEBOOK)

martes, 19 de noviembre de 2019

La pesada marca de tus lágrimas

Fantasma errante sin techo,
como diría Baudelaire.
Descansas la frente
en el cristal
y miras la nube pasar
dejando la pesada marca de tus lágrimas.


Miro mi noche,
escucho tus silencios.
Solo la poesia 
habla a la herida inmediata.
Y hasta el rocío huye
cuando llega la Guardia Civil
a las playas de Andalucía.


#RegEye @jlregojo

martes, 29 de octubre de 2019

La carcoma

Mientras Europa
se encierra en una fortaleza 
ordenada,
inodora,
incolora,
insípida.

¿Quién presta atención a la carcoma?



#RegEye @jlregojo

miércoles, 9 de octubre de 2019

El abrazo

Mientras el sol enseñaba bellas posturas de Tai chi
a las sombras,
las nubes bailaban.
Me abrazo.
Un recuerdo
que sin palabras
me hizo sentir
que todo iba a ir bien.


@jlregojo #RegEye

miércoles, 18 de septiembre de 2019

Corazón herido

Corazón herido,
corazón incierto,
15 rubaiyats han ido a tu encuentro.
Si tras esta cura
sigues yermo,
nuevos poemas están al acecho.
Autores varios,
encanto incierto
una causa común en todos ellos:
sanar tu corazón maltrecho.


@jlregojo #RegEye

martes, 27 de agosto de 2019

Vida

a Tere Vila Matas

La flor cambia de color bajo la lluvia
y sigue siendo la misma:

una percepción.

Como la vida misma.


2017.

#RegEye @jlregojo

viernes, 26 de julio de 2019

Atenció turistes!! Vigileu la màgia dels ullastres!!

Article aparegut al Diari de Menorca el 26 de juliol de 2019.


Atenció turistes!! Vigileu la màgia dels ullastres!!


Fa unes setmanes vaig fer una excursió organitzada pel Parc Natural Educació ambiental Es Grau a ‘la bassa des Armaris’ per conèixer una de les zones més desconegudes del parc amb un alt valor paisatgístic i botànic. Va ser una excursió molt interessant en la que un botànic, especialista en plantes i natura de Menorca, ens va estar donant moltes i molt entretingudes explicacions.

            De totes elles, un comentari em va preocupar. Es va referir a les xerrades que normalment fa a les escoles i instituts al voltant de l’illa. Ha comprovat en carn pròpia (no em demaneu percentatges, si us plau) com els fillets i filletes que viuen a Menorca no saben pràcticament res de les tradicions ni del camp menorquí, de la màgia que els envolta. Imagineu-vos els turistes!!

Un camp, un camí, una senda que guia tothom a casa seva, a les platges i cales. Però quan caminem per aquests camins, ¿us heu parat a pensar d’on ve la màgia que els envolta? La resposta és difícil per lo senzilla que és: de les barreres d’ullastre de les tanques menorquines.

Demà de camí a la platja, pareu davant una tanca: mireu i toqueu la barrera. És pura màgia el que us pot transmetre si ho feu amb convenciment.

Qui fa les barreres a les tanques? L’arader, un ofici artesanal i tradicional de Menorca. Moltes vegades aquest ofici s’aprèn per tradició de pares a fills. A més de les barreres, l’arader es dedica a fer balustrades, tabalets, taules, bancs de pagès, mànecs d’eines, escales d’hortalà, ... amb llenya d’ullastre autòctona, la màgica.

Les barreres menorquines són portes de llenya d'ullastre que constitueixen un element del patrimoni cultural menorquí, universal. Aquestes barreres han servit per controlar el pas pels portells oberts en els murs de pedra seca que limiten les tanques. També s'utilitzen per protegir l'entrada als camins particulars que porten fins als habitatges rurals. La tradició diu que han de tenir vuit travessers horitzontals i un de diagonal perquè siguin realment màgiques.

El procés de fabricació ha estat tradicionalment artesanal amb llenya d'ullastre (Olea Europea L. var. sylvestris) que és una olivera borda o silvestre. És una planta amb gran resistència a la sequera amb una llenya molt dura i resistent, però de creixement lent i retorçat. Aquestes barreres poden arribar fins als vint anys de vida i segles de coneixement compartit a través de les seves arrels.

Si us hi fixeu, quan les toqueu (si pot ser amb els vostres fillets i filletes), les barreres tenen una màgia i un estil ben propi i no n'hi ha dues d'iguals. La llenya que esteu tocant va néixer en un bosc màgic (tots els boscos ho són), el llenyataire va seleccionar els rebrots de cada ullastre i en separà aquells pals que, més o menys torts, va utilitzar per a la fabricació de la barrera que esteu tocant. Més tard, al magatzem va deixar la llenya assecar prop d'un any. Per cada barrera ha seleccionat una a una les peces més convenients. Amb el seu saber fer, l’arader, acarona la llenya, la serra i l’emmetxa, transformant un munt de llenya en la barrera de fusta màgica que esteu tocant.

El ferrer, un altre artesà, remata la feina bastint les barreres amb les corresponents armelles, barretes i pastellares tradicionals amb un cul d'ampolla per fer de frontissa.

Per últim, sabeu que l’eix sobre del qual descansa la barrera i es mouen les portes es diu polleguera?

O sigui que quan algú us tregui de polleguera ja sabeu que us està traient del vostre centre o estat natural. Pura màgia!



martes, 25 de junio de 2019

¡Oh, memoria!

¡Oh, memoria!
Llamada al recuerdo en vida.

En las pantallas, el recuerdo es débil
como el mensaje,
por la rapidez,
por la forma de ver.

País de memoria corta,
de deseo de olvidar,
de vivir en una serie televisiva infinita
de memoria breve.

País donde vivir juntos parece imposible,
hasta el rocío huye
al ver llegar la primavera
instalada en un invierno de memoria histórica.

Los eremitas del mundo
queremos amar y recordar.


@jlregojo    #RegEye