El abrazo

Mientras el sol enseñaba bellas posturas de Tai chi

a las sombras,

las nubes bailaban.

Me abrazo.

Un recuerdo

que sin palabras

me hizo sentir

que todo iba a ir bien.

@jlregojo #RegEye

Corazón herido

Corazón herido,

corazón incierto,

15 rubaiyats han ido a tu encuentro.

Si tras esta cura

sigues yermo,

nuevos poemas están al acecho.

Autores varios,

encanto incierto

una causa común en todos ellos:

sanar tu corazón maltrecho.

@jlregojo #RegEye

Vida

a Tere Vila Matas

La flor cambia de color bajo la lluvia

y sigue siendo la misma:

una percepción.

Como la vida misma.

2017.

#RegEye @jlregojo

Atenció turistes!! Vigileu la màgia dels ullastres!!

Article aparegut al Diari de Menorca el 26 de juliol de 2019.

Atenció turistes!! Vigileu la màgia dels ullastres!!

Fa unes setmanes vaig fer una excursió organitzada pel Parc Natural Educació ambiental Es Grau a ‘la bassa des Armaris’ per conèixer una de les zones més desconegudes del parc amb un alt valor paisatgístic i botànic. Va ser una excursió molt interessant en la que un botànic, especialista en plantes i natura de Menorca, ens va estar donant moltes i molt entretingudes explicacions.

            De totes elles, un comentari em va preocupar. Es va referir a les xerrades que normalment fa a les escoles i instituts al voltant de l’illa. Ha comprovat en carn pròpia (no em demaneu percentatges, si us plau) com els fillets i filletes que viuen a Menorca no saben pràcticament res de les tradicions ni del camp menorquí, de la màgia que els envolta. Imagineu-vos els turistes!!

Un camp, un camí, una senda que guia tothom a casa seva, a les platges i cales. Però quan caminem per aquests camins, ¿us heu parat a pensar d’on ve la màgia que els envolta? La resposta és difícil per lo senzilla que és: de les barreres d’ullastre de les tanques menorquines.

Demà de camí a la platja, pareu davant una tanca: mireu i toqueu la barrera. És pura màgia el que us pot transmetre si ho feu amb convenciment.

Qui fa les barreres a les tanques? L’arader, un ofici artesanal i tradicional de Menorca. Moltes vegades aquest ofici s’aprèn per tradició de pares a fills. A més de les barreres, l’arader es dedica a fer balustrades, tabalets, taules, bancs de pagès, mànecs d’eines, escales d’hortalà, ... amb llenya d’ullastre autòctona, la màgica.

Les barreres menorquines són portes de llenya d'ullastre que constitueixen un element del patrimoni cultural menorquí, universal. Aquestes barreres han servit per controlar el pas pels portells oberts en els murs de pedra seca que limiten les tanques. També s'utilitzen per protegir l'entrada als camins particulars que porten fins als habitatges rurals. La tradició diu que han de tenir vuit travessers horitzontals i un de diagonal perquè siguin realment màgiques.

El procés de fabricació ha estat tradicionalment artesanal amb llenya d'ullastre (Olea Europea L. var. sylvestris) que és una olivera borda o silvestre. És una planta amb gran resistència a la sequera amb una llenya molt dura i resistent, però de creixement lent i retorçat. Aquestes barreres poden arribar fins als vint anys de vida i segles de coneixement compartit a través de les seves arrels.

Si us hi fixeu, quan les toqueu (si pot ser amb els vostres fillets i filletes), les barreres tenen una màgia i un estil ben propi i no n'hi ha dues d'iguals. La llenya que esteu tocant va néixer en un bosc màgic (tots els boscos ho són), el llenyataire va seleccionar els rebrots de cada ullastre i en separà aquells pals que, més o menys torts, va utilitzar per a la fabricació de la barrera que esteu tocant. Més tard, al magatzem va deixar la llenya assecar prop d'un any. Per cada barrera ha seleccionat una a una les peces més convenients. Amb el seu saber fer, l’arader, acarona la llenya, la serra i l’emmetxa, transformant un munt de llenya en la barrera de fusta màgica que esteu tocant.

El ferrer, un altre artesà, remata la feina bastint les barreres amb les corresponents armelles, barretes i pastellares tradicionals amb un cul d'ampolla per fer de frontissa.

Per últim, sabeu que l’eix sobre del qual descansa la barrera i es mouen les portes es diu polleguera?

O sigui que quan algú us tregui de polleguera ja sabeu que us està traient del vostre centre o estat natural. Pura màgia!

¡Oh, memoria!

¡Oh, memoria!
Llamada al recuerdo en vida.

En las pantallas, el recuerdo es débil
como el mensaje,
por la rapidez,
por la forma de ver.

País de memoria corta,
de deseo de olvidar,
de vivir en una serie televisiva infinita
de memoria breve.

País donde vivir juntos parece imposible,
hasta el rocío huye
al ver llegar la primavera
instalada en un invierno de memoria histórica.

Los eremitas del mundo
queremos amar y recordar.


@jlregojo    #RegEye

Los muertos son la imaginación de los vivos

Los muertos son la imaginación de los vivos.

En el laberinto interminable de la playa,
lodo, niebla y sangre
en la orilla sin tiempo
de los forzados a desaparecer,
muertos nómadas,
frente a un horizonte alambrado.

¡Las espinas de Cristo sirven para esto!

Unos ojos que van al fondo de las cosas,
otros a lo profundo de ellas;
aunque estos no divisan ningún fondo,
ven más profundo, como dijo Paul Celan.

Noche llena de alaridos que no cesan
en la mañana de nuestros días.
Quejido desnudo del silencio
que acusa a la tierra y al cielo.
Poema que merodea sin pisar,
avanza por la incerteza.
Ve lo que no se puede ver,
pinta lo que no se puede mirar.
Contempla la realidad desde el futuro
que se transforma en pasado lejano
lentamente.

Mirada fértil del poema,
manos sinceras del poeta.


@jlregojo      #RegEye

El calor de tu cuerpo

Lo inacabado

ilumina de luz mis pupilas ciegas,

mantiene vivo el sueño del vacío,

impide sentir el calor de tu cuerpo.

Lo interminable

alimenta un sueño de perfección

con preguntas sin respuesta

donde nada termina

y el fin comienza:

el calor de tu cuerpo.

Tus misterios son del alma,

el calor de tu cuerpo,

oasis en el desierto del amanecer,

me resucita.

@jlregojo #RegEye