Curiositats al voltant de l’alvocat

 

Article publicat al Diari de Menorca el 13 de novembre del 2022

Al gener de l'any passat, una columna d'opinió de José Cabezas publicada per aquest diari, ens deia, “Sabemos también que cualquiera con un móvil y acceso a Internet se puede autodenominar influencer, y enseñarnos fotos muy cuquis de sus desayunos invitándonos a comer aguacate cada mañana porque es muy sano. Si supieran que los más de 15.000 millones que mueve la industria del aguacate están en manos de los cárteles mejicanos que antes movían la cocaína, igual sus fotos ya no lucirían tan cuquis”.

Vaig investigar una mica més el tema dels alvocats arran d'aquest escrit, la qual cosa em va portar a esbrinar que els primers arbres, allà pel segle XVI, van créixer al Jardí Botànic de Orotava, a Tenerife, amb exemplars procedents de Veneçuela, i d'aquí van seguir fins a Europa. En l'actualitat, l'alvocat s'ha convertit en el producte agrícola amb major creixement a les illes Canàries, duplicant en 10 anys la seva superfície conreada, marcant un augment de la producció, que ha passat de 1,7 milions de quilos en 2012 a més de 4,29 en 2020. El seu cultiu s'està expandint fora dels límits de les Valls de Güímar i de La Orotava, existint plantacions regulars en la gairebé totalitat dels municipis costaners de l'illa de Tenerife. Les varietats d'alvocat majoritàries que se sembren són Hass, i en menor mesura, Fuerte, segons el Cabildo de Tenerife.

Si donem un cop d'ull al passat, començarem pel naixement, a mitjan segle XVII, del corsari, explorador i naturalista anglès William Dampier (1652-1715), conegut com "El Gran Filibuster", "El Rei de la Mar" o “El Pirata Científic”. Aquest últim sobrenom li ho va guanyar perquè, entre abordatge i abordatge dels vaixells espanyols, aprofitava per a estudiar ciències naturals i geografia del continent americà.

L'última setmana d'abril de 1685, va arribar a una illa de la badia de Panamà on va prendre nota de les espècies d'arbres locals. Aquí va descriure el que més tard va etiquetar com "Avogato Pear-tree", una fruita de la família del llorer. Curiosament, entre les seves anotacions figura una preparació nativa feta de moldre junts alvocats, sucre i suc de llima: el guacamole.

Tot un personatge, les observacions i anotacions del qual, recopilades per ell mateix en diversos llibres, entre els quals es troba Un nuevo viaje alrededor del mundo i Un viaje a Nueva Holanda, van ajudar a Charles Darwin i a Alexander von Humboldt a desenvolupar les seves teories. La seva vida va influir en els escrits d'autors de talla universal com Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver, el protagonista dels quals cita diverses vegades al seu cosí Dampier), Gabriel García Márquez, que va visitar Menorca l’any 1987, (en el relat El último viaje del buque fantasma i el llibre El otoño del Patriarca), Samuel Taylor Coleridge (en el seu poema "La balada del vell mariner”), el corsari John Cook (capità del Bachelor’s Delight), i un llarg etcètera.

Tal com hem esmentat amb anterioritat, una de les varietats conreades a Canàries és l'alvocat Fuerte. Al marge de la seva gran qualitat, destaca la seva elevada resistència al fred. El que es va descobrir, per casualitat, després d'una severa gelada a Califòrnia durant l'any 1913, quedant per a la posteritat com el “Congelament del 13”. En aquell moment, es van morir la pràctica totalitat dels arbres d'alvocat empeltats, excepte aquesta varietat, d'aquí ve que va rebre el nom en espanyol de “Fuerte”. Aquesta espècie va ser la més popular a Amèrica fins a la dècada dels anys 1940. A partir de llavors, la varietat majoritària va passar a ser la Hass.

L'alvocat Hass porta el nom de Rudolph Hass, un carter, originari de Milwaukee, que vivia en La Habra, Califòrnia. A la fi de la dècada de 1920, Hass es va assabentar que podia guanyar diners conreant alvocats, així que va decidir demanar un préstec a la seva germana Ida. Amb els diners, va comprar un petit hort de la principal varietat comercial d'alvocat, el Fuerte, amb algunes altres varietats. D'una d'aquestes llavors va créixer un arbre que va rebutjar les branques de la varietat Fuerte que Hass volia empeltar en ell. Ho va intentar de nou amb un altre. També va fracassar. Rudolph va abandonar l'experiment i els va deixar que creixessin per lliure.

Es diu que Hass estava a punt de tallar aquests arbres, no obstant això, va decidir no fer-ho quan els seus fills li van dir que els fruits que donaven eren els seus favorits. A mesura que l'arbre creixia i produïa més fruita de la que la família podia consumir, Hass va portar alguns exemplars als seus companys de feina a l'oficina de correus de Pasadena. Els van agradar i li van preguntar si podien comprar-li més. Els seus alvocats van ser un èxit, i en 1935 Hass va patentar l'arbre, la primera patent atorgada a una planta arbòria als Estats Units d'Amèrica del Nord, (la número 139). Per a la seva mala fortuna, la majoria dels productors, en lloc de comprar el seu arbre, van evadir la seva patent i fins i tot sent una pràctica il·legal, van empeltar directament els seus esqueixos ells mateixos. Rudolph Hass va continuar treballant com a carter fins que va morir d'un atac al cor mesos després de complir seixanta anys.