#RegEye

martes, 22 de septiembre de 2020

Sota una figuera verda

El xiuxiueig d’un rierol subterrani,

uns ullastres centenaris

i la terra enganxada als seus rizomes ens acompanyen

fins a una figuera verda del camí vell d'Es Migjorn.

Guiats pel rastre groc

seminal de la natura,

trobem el camí

cap al blau de les onades.

Els colors ens enlluernen,

el sol crema la paret seca

que ens escorta pacientment

fins al nostre destí.

Una gavina ens espera a la vora de la mar,

s'enlaira cap a l'infinit

i ens transmet la seva força per volar.

Les barques jeuen amb calma.

Aigua cristal·lina on els mals es curen.

Xops d’espurnes de sal

ens rentem l’ànima

amb humilitat i ballem.

@jlregojo #RegEye

sábado, 12 de septiembre de 2020

Nit de tramuntana

a Na Macaret

una remor que sembla eterna.

Un no-silenci creador de somnis,

espurna que encén els versos

mentre el mar s’aixopluga i les papallones passen fred.

Matí ventós i plujós de terra xopa

que renta i mesa pins, ullastres i tamarells,

habitants del món, no del cel.

La pluja del camp m’absorbí

mentre durà

a l’abric de l’alè del teu bes.

L’aire es torna viu i net,

les tanques de color verd

i l’alegria sorgeix del no-res.

Tanco un ull i veig mig món,

cloc els dos,

apareix el món sencer.

Mentre la muntanya neda sobre la ratlla de l’infinit

acompanyada per núvols a punt d’esclatar,

veig córrer el temps.

@jlregojo #RegEye

viernes, 11 de septiembre de 2020

El obstáculo

La historia es elástica,

avanza porque otros están estáticos

en el pasado.

Si se suelta,

nos viene encima.

Porque toda patria es un presidio

con banderas por barrotes,

del que uno no se puede liberar.

Porque todo nacionalismo es un no querer,

no querer ser lo otro.

O querer ser diferente a todo.

Solo el tiempo viste la desnudez

y enfría la pasión.

Vivimos para morir,

el resto es una interrupción,

un obstáculo.

@jlregojo #RegEye

martes, 8 de septiembre de 2020

Des del talaiot de la vida

“Menorca. Jaciment arqueològic de Talatí de Dalt. Talaiot” by Pilar Torres is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

Des del talaiot veig pedres,
empremtes de vides passades;
camins polsegosos, arbusts, fulles verdes,
i llum entre les branques;
petxines seques soterrades amb secrets inconfesables.

Perdut en aquest miratge,
sento un tro i veig un llamp.
Un malson m’acompanya pel camí
mentre les estrelles cauen
des d’un punt desconegut del firmament
amb una remor sonora de cos extenuat.

Un cercle a l’espera d’un sacrifici,
envoltat per ullastres mil.lenaris.
Sensació de foscor i soledat
provocada per la sequedat
d’aquest indret prehistòric:
un misteri més de l’illa del vent.

A la matinada, uns xipresos em donen la benvinguda
acompanyats per la tramuntana,
m’indiquen el camí que traspassa un alt canyar
cap a la platja de sorra càlida.
Claror i fragrància
que escalfa el fred que em penetra l’ànima.

Talaiot, vigilant de mars
més enllà de l’illa que no he navegat.
Sota aquest cel contundent,
les figueres lliuren el seu fruit
i la llum reflecteix la calor de l’asfalt.

Des del talaiot de la vida
el món és silenci,
el camí és espera,
la mort és solitud i
el desig, un vast horitzó.

@jlregojo #RegEye