Atenció
turistes!! Vigileu la màgia dels ullastres!!
Fa unes setmanes vaig fer una excursió
organitzada pel Parc Natural Educació
ambiental Es Grau a ‘la bassa des Armaris’ per
conèixer una de les zones més desconegudes del parc amb un alt valor
paisatgístic i botànic. Va ser una excursió molt interessant en la que un botànic,
especialista en plantes i natura de Menorca, ens va estar donant moltes i molt
entretingudes explicacions.
De
totes elles, un comentari em va preocupar. Es va referir a les xerrades que normalment
fa a les escoles i instituts al voltant de l’illa. Ha comprovat en carn pròpia
(no em demaneu percentatges, si us plau) com els fillets i filletes que viuen a
Menorca no saben pràcticament res de les tradicions ni del camp menorquí, de la
màgia que els envolta. Imagineu-vos els turistes!!
Un camp, un camí, una senda que guia tothom
a casa seva, a les platges i cales. Però quan caminem per aquests camins, ¿us
heu parat a pensar d’on ve la màgia que els envolta? La resposta és difícil per
lo senzilla que és: de les barreres d’ullastre de les tanques menorquines.
Demà de camí a la platja, pareu davant
una tanca: mireu i toqueu la barrera.
És pura màgia el que us pot transmetre si ho feu amb convenciment.
Qui fa les barreres a les tanques?
L’arader, un ofici artesanal i tradicional de Menorca. Moltes vegades aquest
ofici s’aprèn per tradició de pares a fills. A més de les barreres, l’arader es
dedica a fer balustrades, tabalets, taules, bancs de pagès, mànecs d’eines,
escales d’hortalà, ... amb llenya d’ullastre autòctona, la màgica.
Les barreres menorquines són
portes de llenya d'ullastre que constitueixen un element del patrimoni cultural
menorquí, universal. Aquestes barreres han servit per controlar el pas
pels portells oberts en els murs de pedra seca que limiten
les tanques. També s'utilitzen per protegir l'entrada als camins
particulars que porten fins als habitatges rurals. La tradició diu que han de
tenir vuit travessers horitzontals i un de diagonal perquè siguin realment
màgiques.
El procés de fabricació ha estat
tradicionalment artesanal amb llenya d'ullastre (Olea Europea L. var. sylvestris) que és una olivera borda
o silvestre. És una planta amb gran resistència a la sequera amb una llenya
molt dura i resistent, però de creixement lent i retorçat. Aquestes barreres
poden arribar fins als vint anys de vida i segles de coneixement compartit a
través de les seves arrels.
Si us hi fixeu, quan les toqueu (si pot ser amb els vostres
fillets i filletes), les barreres tenen una màgia i un estil ben propi i no
n'hi ha dues d'iguals. La llenya que esteu tocant
va néixer en un bosc màgic (tots els boscos ho són), el llenyataire va seleccionar
els rebrots de cada ullastre i en separà aquells pals que, més o menys torts, va
utilitzar per a la fabricació de la barrera que esteu tocant. Més tard, al
magatzem va deixar la llenya assecar prop d'un any. Per cada barrera ha
seleccionat una a una les peces més convenients. Amb el seu saber fer,
l’arader, acarona la llenya, la serra i l’emmetxa, transformant un munt de
llenya en la barrera de fusta màgica que esteu tocant.
El ferrer, un altre artesà, remata la
feina bastint les barreres amb les corresponents armelles, barretes i pastellares
tradicionals amb un cul d'ampolla per fer de frontissa.
Per últim, sabeu que l’eix sobre del
qual descansa la barrera i es mouen les portes
es diu polleguera?
O sigui que quan algú us tregui de polleguera ja sabeu que us
està traient del vostre centre o estat natural. Pura màgia!
