@jlregojo

Mi foto
@jlregojo (Twitter/Instagram) - https://www.facebook.com/joseluis.regojo (FACEBOOK)
Mostrando entradas con la etiqueta neollengua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta neollengua. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de agosto de 2022

La neollengua


 Publicat al Diari de Menorca l'1 d'agost de 2022





Fa uns dies s'ha fet viral un tuit del còmic Ángel Martín en el qual carrega contra la classe política en el seu micro-informatiu matinal: "Sigo escuchando que tenemos que hacer un pequeño esfuerzo". Un informatiu que ha denunciat les reiterades peticions a la població, per part de tots els àmbits polítics, a la realització de petits esforços: la pandèmia, les nevades, la guerra d'Ucraïna, el volcà de la Palma, els incendis, els talls elèctrics i altres situacions que s'han donat en aquest temps. Uns esforços que, fins i tot el Consell de Menorca va reconèixer i va agrair a la població menorquina en un vídeo, tal com va reflectir el Diari de Menorca el 18 de gener de 2021.


Per part seva, el politòleg Ángel Barroso, dos dies més tard, ha publicat una rèplica a aquest vídeo en el qual assenyala que “no tothom s'ha hagut d'esforçar per igual”. “No s'ha hagut d'esforçar igual qui va passar el confinament en un xalet amb piscina i jardí que qui el va passar en un pis compartit de 40 metres quadrats. No s'han hagut d'esforçar igual les empreses de l’Ibex 35 tenint els beneficis rècord de 58.000 milions d'euros que els 12 milions en risc de pobresa”, destaca. “No es tracta de fer tots petits esforços. Es tracta de repartir aquests esforços en funció de la possibilitat de cadascun perquè el benefici d'uns pocs no sigui la misèria de la majoria”, conclou. És a dir, en democràcia els esforços haurien d'involucrar-nos a tots de manera proporcional als nostres recursos, igual que la quantitat a pagar per multes: no representa el mateix 200 € de multa a l’economia d’un jubilat, que la mateixa quantitat a l’economia de Froilán de Marichalar, per exemple.


Aquesta breu introducció d'actualitat ve al cas per l'ús exagerat d'allò que George Orwell ja va descriure com neollengua, en la seva obra 1984, una distopia, escrita entre els anys 1947 i 1948, situada en un país anomenat Oceania el règim del qual controla als seus ciutadans i fins i tot el llenguatge que utilitzen, simplificant de manera deliberada el mateix per a evitar qualsevol forma de pensament crític amb la versió oficial. Orwell, en els seus escrits, denunciava que una de les maneres de difusió del pensament únic està en la perversió del llenguatge, en com l'ús del mateix influeix en el pensament propi, en la manera de raonar i, com a resultat, en les opinions que ens formem.


La neollengua manipula les paraules i intercanvia els seus significats per a guanyar simpaties a postures ideològiques. El llenguatge es torna un instrument per a servir als fins dels qui el manipulen. Mirem alguns exemples i vegem quant de realitat hi ha en això.


  • Quan hi ha un reajustament, simplement és un acomiadament. Et fan fora i vas a l'atur, si tens sort.

  • La desacceleració econòmica és una altra manera d’anomenar a la crisi econòmica.

  • Quan regalen diners als bancs és un estímul. A tu, un préstec amb interessos.

  • Una màquina és una inversió, però un treballador és una despesa.

  • Un empresari no dona treball, necessita treballadors.


És a dir, el llenguatge ens defineix i també a qui ens dirigeix i intenta manipular amb el seu ús. Qui domina el llenguatge, domina el món. S'utilitzen paraules per a confondre. Bategem amb eufemismes la realitat, per a limitar la nostra capacitat de pensar.


  • Els morts en les guerres eren caiguts, ara danys col·laterals.

  • Un treballador no costa diners a l'empresari, el genera.

  • Als diners destinats a la Casa Reial li diuen pressupost, però al destinat a ajudes socials, despesa.

  • Missions de pau són aquelles que van a una guerra.

  • Les reformes estructurals realment són retallades pressupostàries.


Hi ha un altre tipus de neollegua (curro, peña …) que “per a determinat tipus de població l’estàndard és l’argot i no hi ha cap altre registre. Fa la impressió que entre algun jovent és una tria deliberada, una distinció de classe. (...) Per a alguns, és la rebel·lió de la parla. (...) també pot amagar una desídia més de les que viu el país”, tal com diu el poeta i escriptor català Albert Planelles (Silenci amb ocells. Ed. Témenos, 2021). Aquesta simplicitat de la neollengua limita el diàleg fins a fer-lo inexistent. D’aquí l’interès perquè no desapareguin les xarxes socials tipus Twitter, on tot diàleg es redueix a poc més d’un centenar de caràcters i facilita la creació d’etiquetes falses per a usar en contra dels qui pensen diferent. Aquesta simplicitat ignorant ens enfonsa cada vegada més en una polarització que no admet tons grisos. Ja, el filòsof Noam Chomsky, al seu assaig sobre les “deu estratègies de manipulació dels mitjans” va dir que “la manipulació mediàtica fa més mal que la bomba atòmica, perquè destrueix els cervells”.