Què volem?
Votar. Això no és un delicte, ho era quan els avis i pares dels que ens governen a Espanya manaven, però ara no ho hauria de ser. Fins i tot el New York Times així ho veu.
Què votem?
Crear una altra frontera, allò que separa i alhora connecta cultures. La frontera no separa les dues bandes, simplement destaca les seves diferències que són, irònicament, el resultat de les mateixes fronteres. També les persones som diferents i això no ens molesta, en general.
Les fronteres intenten posar seguretat a allò intangible, serveixen per culpar als de fora, als que volen entrar. Ens volen fer creure que el món exterior és insegur, si ens aïllem, ens anirà millor. Igual que es fa en alguns barris rics o en urbanitzacions d'alta seguretat: càmeres, vigilants, .... Tot és fals. És just al contrari, si volem reduir o eliminar la por i la inseguretat, hem d'eliminar l'obsessió per les fronteres.
Un exemple que vivim cada dia és la tendència a purificar els barris i a restringir-los a gent com nosaltres. Volem viure allà on hi hagi gent semblant; una actitud que ens impedeix conèixer la diferència. Com més uniforme és l'entorn, menys capaços són els seus habitants de conèixer la realitat de les diferències humanes. És un cercle viciós.
Vivim en espais on la política local no té poder i el poder global no té política.
(Reflexions després de llegir un discurs que en Zygmunt Bauman va fer al CCCB: Noves fronteres i valors universals.)
#SÍALREFERENDUM
@jlregojo #RegEye
Més sobre l'1-O
